divendres, 4 de novembre del 2011
diumenge, 13 de febrer del 2011
TOPÒNIMS DE LA SERRATELLA (MAESTRAT)
ABELLAR
(racó) el rincón de Abellar [17??-1]
ABELLER
(camí) camino de Abexeros [17??-1]
abeller los abellajes 17??-1
AIGUA
aigua (depòsit) depòsit de l'Aigua [2006]
ALAR
(elevació) el alar [17??-1]
ALBERT
Albert (foseta) foseta d'en Albert o Descalsador [17??-1]
ALBOCÀSSER
Albocácer (camí) camino de Albocácer [17??-1]
Albocàsser (carretera) carretera d'Albocàsser [2006]
ALGADA
algades (partida) les Algades [2006]
ALGAR
algar (mas) mas de l'Algar [2006]
ARBOÇAR
arborsar (heretat) la heredad de Arborsar [17??-1]
arboçar (solanet) el solanet de Arborsar [17??-1]
arboçar (corralissa) la corralisa del Arborsar [17??-1]
ATANS
atans (mallada del Consell) lo Atans [17??-1]
AVENC
avenc (mallada del Consell) Forats de Avencs [17??-1]
avenc (camí) camí dels Avencs [2006]
avenc (partida) els Avencs [2006]
diumenge, 20 d’abril del 2008
ELS ADVERBIS
© ANDREU BELTRAN ZARAGOZÀ
El valencià al segle XVIII. Edició i estudi de textos administratius de les comarques del nord de Castelló
Societat Castellonenca de Cultura
Castelló de
Adverbis i locucions adverbials de lloc
· Adverbis que indiquen una situació elevada
- Alt
Actualment en el parlar de Benassal no s'empra en aquests contextos.
Exemples:
"y pugant alt de tot, en la costa, trobaren dos mollons"[JB, 170, a1634] [VBII, 13]; "y més avant, alt , en lo collet, a la mà dreta trobaren una fita vella"[VBII, 6]; "y aplegant alt, al cab de la foyeta, en cab de un bancal trobaren una fita"[BM, 33].
Amb substantivació:
"des de lo alt véu que en dites saleres y havia un carròs de gent"[VBI, 8].
- Amunt, en amunt, per amunt, cap amunt 'envers la part de dalt'.
Actualment en el parlar de Benassal s'empren amunt, per amunt i cap amunt; però no la locució en amunt.
Exemples d'amunt:
"y més hamunt, en la viña que antes ere de Pere Roda trobaren una fita vella" [VBII, 12]; "y cosa de quatre pases més amunt"[TM, 17] (TM copia VBIII i canvia "alt" per "amunt"); "y pugant amunt, passat lo casal, en un antigor de paret (...) feren una creu"[TM, 3].
Exemples de la construcció "substantiu + amunt":
"puja rambla hamunt" [VBII, 17]; "tot dit barranquet amunt"[VBII, 22]; "y puja tot collet amunt per la vora de dita heretat"[BM, 32]; "y pugant tot lo barranch de les Cambrelles amunt"[LM, 9]; "y anant tot socosta amunt, a 210 passes trobaren una fita vella"[VBIII, 7]; "tot lo barranch del Espigolar amunt"[LM, 9]; "de dites fites amunt hasta el terme de Vilafranca"[TM, 8].
Exemples de la construcció de...en amunt:
"de hallí en amunt"[VBIII, 4,5,8']; "que de les terres que es llauren y es poden llaurar en amunt, devés la serra dels Servos, resta per antuixà de Consell"[VBIII, 38]; "y de les sobredites fites en hamunt fins ....és tot consellat"[TM, 3]; "denotant que de allí en amunt són antuixans"[TM, 18].
Exemples de per amunt:
"a 90 passes tirant per amunt"[VBIII,5,8',9']; "a la pujada que fa dita heretat per amunt"[VBIII, 7]; "de hallí pugaren per amunt"[VBIII, 8]; "y més per amunt trobaren"[VBIII, 9]; "pujant per amunt"[TM, 12]; "y de allí tira per amunt"[TM, 16,19]; "puja per amunt"[TM, 16]; "pujant més per amunt"[TM, 31].
Exemple de cap amunt:
"y la contrafita (designa) la girada cap amunt"[TM, 43].
- Dalt
L'adverbi dalt apareix generalment en contacte (normalment seguit) amb un complement, sobretot un sintagma preposicional, que especifica quin és l'espai al qual es refereix l'adverbi en cada cas concret.
Exemples:
"y pugant dalt a la serra del Vermell de ha hon podia descubrir dites saleres d'En Manuel"[VBI, 8]; "donaren per pugador a dalt al pla, per lo primer barranquet que es troba de la dita cova”[VBII, 21]; "també arrancaren la fita de la mà dreta dalt en lo coscollar de la terra de Lluís Monterde[VBIII, 18]; "y de allí se'n puja dalt en lo serritó"[VBIII, 31]; "y més amunt, dalt en lo pla, encontraren altra fita raseta"[TM, 12]; "y dalt en la llometa..."[TM, 43].
- Dessús 'damunt'.
Es troba fent referència a un part anterior de l'escrit en alguns textos del s. XVIII.
Exemples:
"la desús dita tinença de Culla"[GS, 1. 1555]; "dimats que contàvem XXVII del mes de abril del añy dessús dit MDCCXXIII"[VBIII, 8]; "cridar mana a lo dit Pere Bertran menor, delat y denunciat qui desús, per a que..."[VBI, 26]; "tots los dessús dits nomenats" [TM, 3].
· Adverbis que indiquen situació posterior
- Atràs 'enrera'.
Exemple:
"plana de atràs"[JG, 1r,4r,5r,12r].
· Adverbis que indiquen situació inferior
- Avall, per avall designant la direcció cap a un lloc més baix.
En topònims per diferenciar-se d'un altre amb el mateix nom situat més amunt:
"de Corbó més Avall"[VBI, 16].
Exemples d'avall :
"y més havall, damunt lo barranch, a la mà esquerra no trobaren altra de fita vella"[VBII, 5],[VBII, 26]; "y més havall..." [VBIII, 7]; "de hallí avall"[VBIII, 3', 5]; "y més avall, en lo endret de ..."[BM, 24r].
Exemples de la construcció "substantiu + avall ":
"serrra del Servo avall"[VBII, 7]; "y baixant barranquet havall"[VBIII, 2',3]; "baixant tot socosta avall" [TM, 18]; "seguint dit camí avall trobaren..."[BM, 24r]; "y proseguint lo dit assagador el riu avall fins..."[BM, 29r]; "y de allí seguix dit assagador riu avall"[BM, 29r]; "per lo barranch dels Fornets havall hasta les roques"[LM, 8].
Exemples de per avall :
"y baixant per avall"[VBII, 5];[TM, 11,32]; "de hallí baixa més per avall"[VBIII, 5,7];[TM, 19,20]; "y baixant per avall"[VBIII, 12',19,30]
- Davall
Exemples: "feren una creu y davall posaren una fita"[TM, 3]; [VBIII, 38].
- Baix
Exemples:
"y en lo endret de aquella, baix, a la mà esquerra trobaren altra fita vella en un alteronet"[VBII, 6]; "y passada la selleta del mas de N'Amill, baix, prop lo barranquet (...) trobaren"[VBII, 11]; "y baixant baix en lo socosta, vent que lo lllibre antich dóna una carera..."[VBIII, 32]; "y baixant baix, davall la clapissa, prop dels bancals de Jaume Vives trobaren una fita vella"[VBIII, 38]; "a la dita cova, antes de aplegar a ella, baix, al barranquet,..."[BM, 34]; "a cosa de la mitad de la foyeta que es troba baix, a la mà dreta, en un cantal gros trobaren una creu"[BM, 34].
· Adverbis que indiquen una situació avançada
- Avant, per avant
Exemples d'avant:
"e més havant , en lo collet, a 250 passes trobaren la fita..."[TM, 5]; "y passant avant, al cab del primer barranquet trobaren una fita [BM, 22]; "y més avant, seguint la riscla de roques de la part ombria y arribant al forcallet, baix dos carrasques encontraren la creu"[LM,2].
Exemples de la construcció "substantiu + avant:
"y de hallí tira per lo antigor de la paret havant, devés la vila"[VBII, 16]; "y girant lo socosta de la hombria avant, y quant foren a cosa de unes 90 passes trobaren una creu"[VBIII, 3]; "y seguint dita hombria avant, de pla, a cosa de 110 passes en un tormo gros feren una creu nova"[VBIII, 4]; "anant tot socosta avant"[TM, 19]; "passant tota hombria avant"[TM, 17].
Exemple de per avant:
"y més per avant"[TM, 29].
· Adverbis i locucions que indiquen lloc en relació amb la situació de l'emissor
- Ençà 'cap ací'.
Exemples:
"procurador fiscal y patrimonial per sa magestat en lo present Maestrat Vell de Montessa y en comandes de aquell del Coll de
- Enllà 'cap allà', indica situació o direcció cap aquell lloc.
Exemples: "estava ell (...) a part d'avall de les saleres d'En Manuel al collet més enllà en vista de Corbó..."[VBI, 3, 16]; "y de aquí hamunt y enllà tot antuixà de Consell fins al terme de Vilafranca" [TM, 6]; "y en lo cap del barranquet que puixa a la punta de la singla llaurada posaren una fita y contrafita noves designant la fita que de allí amunt y enllà tot és antuixà"[LM, 7].
- Al cap deçà/en lo cap deçà 'cap aquesta part':
"y pasaren a la mallada de la cova Rocha y al cap desà, en lo cap del puntalet feren o trobaren una creu en la mateisa asgida de la roca"[JA, 67]; "y tornant per dalt de la roca al cap desà , cab a la vila, en un cantal pardo toparen un·atra creu"[JA, 77]; "y en lo cap desà, en lo frontonet trobarenuna creu en una roca"[JA,67].
- A la part dellà 'cap aquella part':
"a la mà esquerra a la part dellà trobaren fita y contrafita" [VBIII, 35].
· Altres locucions adverbials de lloc
- A la mà dreta, a mà dreta, a la dreta
Exemples d' a la mà dreta:
"a la mà esquerra, arrimada a la paet del parral de A. Fabregat de Paulo trobaren una fita vella y a la mà dreta, a la part de Melchor Badal, no la trobaren" [VBII, 5]; "y al entrar del dit colse trobaren dos fites velles, la una a mà dreta y la altra a mà esquerra" [VBII, 4]; "y pugant al últim bancal del mas del Homs trobaren a la mà dreta una aigüera"[VBIII, 30]; "y al mateix tenor, a la mà dreta trobaren altra fita vella"[TM, 23]; "y més avant a la mà dreta n'i possaren una nova"[BM, 27r]; [BM, 34].
Exemples d' a mà dreta:
"trobaren dos fites velles, la una a mà dreta"[VBII, 4]; "y més avant endret del carreró dels Albis trobaren una fita vella a mà dreta"[BM, 28v]; "enmig del segon bancal a mà dreta posaren una fita"[TM, 2]; "y pasat lo forcallet a mà dreta, en la part solana, a 85 pases trobaren la fita"[LM, 2].
Exemples de a la dreta:
"a la mà esquerra feren una creu nova en la roca y a la dreta possaren una fita nova"[TM, 29].
A la mà esquerra/a mà esquerra/a l'esquerra/a la part esquerra
Exemples d' a la mà esquerra:
"a la mà dreta trobaren una fita vella y a la mà esquerra va per lo antigor de la paret lo dit assagador"[VBII, ]; y a cosa de 60 passes, prenent devés lo camí de Ares, a la mà esquerra trobaren altra fita vella" [VBIII, 9]; "y a la mà esquerra, arrimada a la paret, al mateix tenor ne trobaren altra"[TM, 2]; "y a la mà esquerra, més avant en la heretad dels hereus de don Agustí Febrer trobaren una fita"[BM, 27r]; "y per no haver encontrat la que done a la mà esquerra ne posaren una nova a la mateixa amplària"[LM, 4].
Exemples d' a mà esquerra:
"y seguint dit assagador baixant a mà esquerra cab al barranch de
Exemples de a l'esquerra:
"en lo bancal posaren una fita y a la esquerra trobaren al creu dóna la visura passada"[TM, 2].
Exemples de a la part esquerra[1]:
"fou nafrat de tres nafres, les dos en lo estómago...endret de la boca del cor a la part esquerre"[VBI, 1].
- A l'altra part:
"y a la altra part restà antigor"[VBII, 3].
- A part d'avall:
"posaren fita nova a part d'avall" [VBII, 5].
- De per mig:
"se posà de per mig" [VBI, 4].
- Per la banda de baix:
"y anant voltant la dita cova per la banda de baix "[BM,34].
dilluns, 14 de gener del 2008
2 FONÈTICA
© ANDREU BELTRAN ZARAGOZÀ
El valencià al segle XVIII. Edició i estudi de textos administratius de les comarques del nord de Castelló
Societat Castellonenca de Cultura
Castelló de
ISBN 84-86113-23-7
FONÈTICA
Després de la descripció i l'estudi detallats de la documentació, oferim de manera resumida, les conclusions sobre els trets fonètics més característics dels parlars del nord del País, juntament amb altres particularitats fonètiques que afecten un nombre reduït de paraules, que demostren el manteniment o la coexistència en els nostres textos de variants avui desaparegudes en els parlars de la zona, i la presència simultània de trets registrats en altres documents valencians, vius o no en l'actualitat.
A) Sobre els trets fonètics que caracteritzen actualment la zona estudiada
a) Les realitzacions despalatalitzades del fonema / /
En primer lloc, pel que fa a la despalatalització del fonema [ ], observem ja alguns exemples a finals del segle XVII i primer terç del XVIII en el document de Cinctorres, en què la grafia representa la palatal fricativa sorda, generalment a final de paraula.
En els textos de Benassal, els casos interpretables com a indicadors de despalatalització es concentren en l'escrit de Tomàs Molés de 1746 i es limiten a la forma verbal dividix, és a dir en posició final.
La visura de Tírig de 1817 és el document que aplega més exemples amb la grafia /s/ en lloc de la palatal, tant en posició intervocàlica com final.
Tanmateix tots els escrivans demostren que percebien els dos sons.
La situació en els segles estudiats, considerant que les grafies representen la realitat de la llengua parlada, no diferia gaire de l'actual. El matís lleugerament palatal que caracteritza algunes realitzacions del fonema /s/ ja permetia llavors, la confusió amb / / sobretot a final de mot.
Les grafies dels nostres escrivans, altrament, podrien interpretar-secom una manera d'escriure el so palatal d'acord amb l'ortografia castellana, llengua en la qual és ben estraya l'aparició d'una
b) Les realitzacions del fonema /Z/
La segona singularitat fonètica actual que esmentàvem al principi d'aquest treball es referia a les diferents realitzacions del fonema /Z/.
L'anàlisi detallada de les grafies que representen aquest so, permeten interpretar l'existència de l'al·lòfon ioditzat en posició intervocàlica en un àmbit major que l'actual. En el segle XVII apareix a Culla, Xert i Vinaròs, i en el primer terç del segle XIX a Tírig, on les grafies que semblen representar-lo són més abundants.
Si considerem la realització ioditzada com el pas anterior a la realització fricativa, atenent a la situació actual, podem concloure que les localitats de l'Alt Maestrat arribaren al darrer estadi de l'evolució cap al segle XVIII, mentre que Tírig i el Baix Maestrat mantenen encara avui la situació del segle XVII.
c) La realització de /e/ a principi de paraula
Sobre la neutralització en [a] dels segment fonètics començats en e- a principi de mot seguida de n, m, s, i x, no trobem cap incidència gràfica que suggeresca tal pronúncia ni tan sols en els documents procedents de pobles on actualment es practica eixe canvi vocàlic.
Hem de concloure, doncs, que encara que el fenomen es donara en el registre parlat, no es considerava adequat, de manera conscient, per al registre escrit.
La zona que actualment no realitza la neutralització vocàlica, si atenem la situació geogràfica, podria explicar-se per una major relació amb Aragó. La qual cosa ens donaria, ja al segle XVIII, un situació semblant a l'actual.
d) La -r final de mot.
Pel que fa l'elisió de la [r] final sembla segur que s'elidia en contacte amb -s morfema de plural en tot el territori estudiat.
No obstant això, en altres contextos, hem de destacar la sistematicitat dels escrivans que inclouen, sense vacil·lar, la consonant, fins i tot en els més favorables a l'emmudiment. Només l'escrivà de la visura de Tírig a principis del segle passat, transgredeix la norma en comptades ocasions.
La notable absència d'exemples en els documents del segle XVII i XVIII ens fa platejar la hipòtesi del manteniment de la [r] final en una zona major que l'actual.
En cas d'existir una norma culta dels escrivans, que feia introduir en l'escriptura la consonant elidida en la llengua oral, aquesta s'hauria aplicat igualment sense vacil·lar en els plurals, en canvi comprovem que no és així.
Tampoc hem observat un nombre considerable de casos d'hipercorrecció en els ecrits que donarien suport a la hipòtesi de la pèrdua en la llengua oral. Destaquem el cas de presor que apareix al segle XVII a Peníscola i a Vinaròs, (però no a Xert ni a Culla). Aquelles localitats podien tenir en aquell temps, una situació semblant a la que actualment sobserva a Alcalà de Xivert, on s'articula la -r final en tots els contextos i també en aquest mot.
e) El grup consonàntic final [nt]
En tot el conjunt documental apareixen un bon nombre d'exemples amb elisió de la dental en el grup final nt. La major part dels escrivans, malgrat la voluntat de mantenir la tradició gràfica —com es pot observar en alguns casos d'incorporació de la dental per hipercorrecció— deixen constància de l'elisió que segurament es practicava en la llengua oral, tant en contacte amb la s morfema de plural,com en altres contextos.
En aquest aspecte, doncs, la situació era semblant a l'actual.
La constatació documental de l'elisió de la dental, suposa un element més a considerar a favor de la hipòtesi plantejada en l'apartat anterior sobre el manteniment de la la vibrant.
f) La realització del fonema [v]
Finalement l'altre tret fonètic que havíem apuntat com a característic de la llengua actual de la zona era la realització bilabial del fonema [v]. La documentació consultada ens ratifica la situació que es preveia a partir de les dades de les primeries del segle actual. Efectivament, els exemples de confusió v/b són poc nombrosos en els documents del segles XVII, XVIII i XIX i, en general, es tracta de mots que tradicionalment havien estat transcrits així.
Tot sembla apuntar que la distinció bilabial/ labiodental es mantenia durant el segle XVIII i a principis del segle XIX en la nostra zona.
B) Altres trets fonètics que afecten un nombre reduït de paraules.
a) Manteniment de variants arcaiques, algunes de les quals no han sobreviscut fins a l'actualitat:
· El mot péixer a Peníscola, mantingut actualment del dialecte oriental.
· Les fomes amb [e] tònica en els derivats de SANCTU que coexisteixen en posició proclítica i davant dels noms dels sants, amb les actuals amb a [a].
· Les paraules amb el diftong [ei] procedent del grup llatí ACT com guareit, feit (a Culla a finals del segle XVI, a Vilafamés a principis del segle XVII i a Xert a finals del segle XVII), juntament amb les formes amb el resultat simplificat [e] en plet (a mitjan segle XVIII en textos de Benassal), i del mot llet (a Peníscola a principis del mateix segle), són mostres d'un estat de variació, on es barrreja la norma escrita, i la realitat oral del parlar dels escrivans. A Benassal i altres pobles de l'Alt Maestrat es manté encara avui el diftong en lleit, guareit i pleit.
· Les variants amb [e] dels derivats verbals de venir i tenir que alternen amb les actuals amb [i]
· El mot païmentar sense [v] al segle XVIII i la variant noembre que alterna amb novembre.
· Les paraules segretament, sagristà, regoneixença amb oclusiva velar sonora [g] en posició intervocàlica o seguides de líquida que alternen amb les actuals.
b) Paraules que posteriorment han experimentat canvis fonètics en la zona
· La bilabial oclusiva [b] darrere d'oclusiva nasal [m] en la paraula també. Avui s'elideix en totes les localitats.
· El diftong [eu] en l'infinitiu veure en la primera meitat del segle XVIII.
· El diftong [we] en qüestió. Actualment a Benassal custió.
Algunes paraules mostren el final d'un procés de variació:
· Formes amb manteniment i simplificació del diftong [wa] en [o], com ara: quaresma i quaranta. Avui quaresma però coranta.
· El so geminat amb el simple en mots com batle, espatles en el segle XVII i XVIII. Actualment amb el so simple.
· Les formes del mot altre, amb manteniment de la lateral [l] i amb elisió, en els textos en el segle XVIII i principis del XIX; front al triomf de l'elisió de [l] en posició implosiva preconsonàntica en paraules com pam i om que encara presentaven algun cas de manteniment en els documents del segles anteriors.
· Les variants generals valencianes hui, huit, dihuit i huitanta coexisteixen amb (a)vui, vuit, dívuit i vuitanta en els textos del segle XVII i XVIII. Al s. XIX, en canvi triomfen, fins i tot en la documentació, les darreres, pròpies actualment de tota la zona estudiada.
c) La influència del castellà
· La variant amb diftong del nom propi Visiente registrada a Tírig a segle XIX, explicable per ultracorreció de l'escrivà diglòssic.
d) Divergències amb la situació actual
· Apareix la forma assagador amb [a] àtona en la segona síl·laba, en tots els textos del segle XVII i XVIII; front a la variant actual assegador amb [e] en tota la zona, que es documenta únicament en una nota de la visura de Tírig posterior a 1817.
e) Variants antigues, característiques del català occidental i registrades en altres textos valencians simultanis i anteriors, que perviuen actualment en els parlars estudiats
· L'obertura de [e] àtona en [a] en els derivats soterrar, terrossos.
· El tancament de [e] pretònica en [i], per l'efecte d'una articulació palatal en el context format per fricativa precedent, i nasal alveolar (gineral, giner), vibrant o bategant (Gironi) següents. Per les articulacions palatals precedent i següent amb intervenció simultània de la vocal tònica (lligir). El matís palatal de la consonant fricativa alveolar també promou casos de palatalització vocàlica (prosiguiran, sigüens, sigüent, prosiguint, siguixen, sins albarà). L'acció d'una consonant nasal velar (minjar, mingen). Assimilació davant de i tònica (Espirit Sant). En contacte amb vocal formant hiat per a augmentar el contrast perceptual entre les dues vocals en contacte(dililiniació), etc.
· L'alternança de les variants amb [a] janer, [e] gener i [i] giner.
· La simplificació del diftong [ei] en contacte amb palatal en paraules com sixanta.
· L'epèntesi de nasal davant de l'africada palatal en llotja localitzada a Peníscola a principis del s. XVIII.
· La palatalització de [s] davant oclusiva velar sorda en formes verbals incoatives.
· La variant dissimilada dimats llavors general en els textos valencians.
· Casos de tancament de [o] àtona en [u] en posició pretònica explicables per assimilació a la vocal tònica (cullir, cumplir,...), a la vora d'una labial (uberta, cuberta,...), afavorit per una consonant palatal o velar (recupilat, Juan,...).
· El pas de [n] a [d] per dissimilació anticipatòria de nasals en dingú.
· L'assimilació de [i] darrere de la palatal en relijó «religió».
f) Trets fonètics que s'observen actualment en alguns parlars valencians
· El tancament de [a] tònica de la paraula llàntia en [È] que es documenta a Cinctorres i Benassal en la primera meitat del segle XVIII.
· La realització africada palatal sonora [3] del mot setze registrada a Tírig a principis del segle XIX, i viva actualment en algunes localitats de la nostra zona.